La corrupció aflora en els últims tres anys

Corrupció

Catalunya ja no és un oasi en el desert de la corrupció. En els últims tres anys, les causes obertes al país s’han multiplicat i l’han situat entre les comunitats amb més causes obertes de l’estat.

Catalunya acumula fins a nou grans casos oberts en els últims tres anys amb una quarantena de detinguts i més de 70 imputats. Se situa així com una de les comunitats amb més instruccions obertes, darrere de les illes i el País Valencià.

Des que el 2009 van esclatar el “cas Palau” i el “cas Pretòria“, hem tingut notícia de fins a vuit casos més que han esquitxat empresaris i polítics, la gran majoria, relacionats amb l’urbanisme. Les quantitats de diners de què es parla maregen. Sumant diversos sumaris, la xifra arriba a més de 60 milions d’euros.

El juliol del 2009, els Mossos d’Esquadra van entrar al Palau de la Música Catalana. L’operació va deixar al descobert una trama de corrupció amb nombroses ramificacions. Els principals imputats en el cas són el president de la Fundació de l’Orfeo, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull. Se’ls acusa de desviar fins a 35 milions d’euros en més d’una dècada. En alguns casos, ha passat tant de temps que el delicte ha prescrit.

A mesura que ha avançat el sumari del “cas Palau” s’han destapat possibles connexions polítiques. Entre altres, hi ha imputats l’extresorer de CDC, Daniel Osàcar, i l’exsecretari de Comunicació i actual director de Comunicació de l’Ajuntament de Barcelona, Marc Puig. Convergència i Unió té la seu central embargada pel jutge per la presumpta relació amb el cas. El “cas Palau” també té una investigació annexa, el “cas Hotel del Palau“, que esquitxa, en aquest cas, el PSC a l’Ajuntament de Barcelona.

Tres mesos després del “cas Palau” l’atenció es va centrar en l’àrea metropolitana de Barcelona. El “cas Pretòria” implicava alcaldes i exconsellers en una possible trama de corrupció urbanística i blanqueig de diners que hauria desviat fins a 20 milions d’euros. Entre els detinguts hi ha l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, l’exconseller de Finances de la Generalitat de Catalunya Macià Alavedra i l’exsecretari general de la Presidència Lluís Prenafeta.

Des d’aquell mogut 2009, Catalunya ha conegut el “cas Gisa“, de presumpta adjudicació irregular d’obra pública a les comarques gironines el 2011, i el cas de les ITV, d’irregularitats en la concessió d’aquests serveis, que hi implica el secretari general de Convergència, Oriol Pujol, però no l’ha imputat.

Les dues causes més recents són el “cas Mercuri” i l'”operació Clotilde“. El primer, de finals del 2012, investiga suborns i corrupció urbanística amb cobrament de comissions a l’Ajuntament de Sabadell, arribaria fins a l’alcalde, Manel Bustos. El segon cas ha inaugurat aquest 2013 a Lloret de Mar amb la detenció d’una possible trama de blanqueig de capitals vinculada amb la màfia russa i que podria esquitxar el govern municipal.

En aquests tres anys encara podem trobar la causa arxivada per uns comptes a Suïssa de la família del president Artur Mas. La justícia va considerar el 2010 que el delicte havia prescrit. I queden pendents les denúncies contra els comptes de la sanitat pública catalana, que està investigant l’Oficina Antifrau, i la denuncia de l’exparella del fill gran de la família Pujol per blaqueig de capital.

Resolucions polèmiques

Des de l’esclat del “cas Palau”, el país també ha estat testimoni del tancament de dues causes judicials per corrupció. I han estat dues resolucions històriques, però polèmiques. Són les que fan referència al “cas Treball” i al “cas Pallerols“, tots dos vinculats amb Unió Democràtica.

El judici del “cas Treball” es va celebrar el gener del 2012, 15 anys després dels fets, i el jutge va condemnar a presó els exresponsables del Departament de Treball per desviar més de 45.000 euros amb informes inútils. Tres mesos després, el govern espanyol els va indultar.

El “cas Pallerols” va tenir sentència 16 anys després gràcies a un acord de les parts que va evitar la presó als imputats. Unió en va sortir com a responsable civil subsidiària i va tornar els diners que es van embutxacar els acusats.

Un oasi en dubte

Els casos de corrupció destapats a Catalunya s’han intensificat en els últims temps, però la majoria fan referència a activitats que s’han allargat durant la primera dècada de segle XXI.

Altres, menys recents, són el “cas Estevill” i el “cas Adigsa“, del 2005 i el 2007. Més enrere, encara ressonen les conseqüències per a l’empresari Javier de la Rosa del “cas Grand Tibidabo“, del 1993, i el famós “cas Banca Catalana“, del 1984.

[Article publicat al 324.cat el 27 de gener de 2013]

Tu diràs...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s