Les victòries del periodisme

Richard Nixon

El 17 de juny de 1972 cinc homes entraven de matinada a les oficines del Partit Demòcrata, a Washington. Era el tret de sortida del “cas Watergate“, que va posar fi a la presidència de Richard Nixon.

Aquest 2012 fa 40 anys de la història que van protagonitzar els periodistes Bob Woodward i Carl Bernstein i la seva Gola Profunda a “The Washington Post”. Aquesta continua sent la victòria més important del periodisme com a quart poder, el poder que vigila el poder.

El del Watergate és, sense dubte, el cas més conegut, però no és l’únic en què el periodisme ha servit com a garantia de la democràcia. En més de 100 anys d’història de periodisme modern, hi ha hagut algunes victòries. Segurament són menys de les que es voldrien, però poden ser motius per a l’esperança.

Comencem el 1898. És l’any que Émile Zola publica el seu famós “Jo acuso“, una crítica al poder i a la mateixa premsa que va acabar salvant el capità jueu francès Alfred Dreyfus. La ploma de Zola va denunciar l’antisemitisme d’un Estat que condemnava Dreyfus per espionatge i traïció. Un crim que no havia comès. Un any després de l’article, va ser indultat, i vuit després li va reconèixer innocència.

Abans del Watergate, la televisió també va demostrar la seva força per fer remoure consciències. Va ser el 1968, quan els Estats Units es van involucrar directament en la guerra del Vietnam. Les retransmissions dels reporters nord-americans i, molt especialment, les informacions del periodista Walter Cronkite van provocar el rebuig a la guerra.

Quatre anys després era el torn del “Watergate” i el 1985 ja tenim un altre “gate”. L'”Irangate”, també conegut com l’escàndol Iran-Contra, destapat inicialment per un diari del Líban, “Ash-Shiraa”. L’afer relacionava la venda d’armes dels Estats Units a l’Iran amb el finançament de la Contra nicaragüenca, la guerrilla d’oposició al govern sandinista. Les dues accions estaven prohibides pel Senat.

La victòria més recent té un protagonista clar: Wikileaks. El 28 de novembre de 2010 va esclatar el que es coneix com a “Cablegate“. La web va filtrar milers de documents de la diplomàcia nord-americana. Wikileaks es va aliar amb cinc grans diaris del món per poder ordenar i oferir la informació.

Aquestes són, potser, les cinc grans victòries del periodisme. Històries que han canviat el món. Però n’hi ha més a nivell local. El 2006, el periodista del “Diario de Mallorca“, Matías Vallés, va destapar el cas dels vols de la CIA que aterraven a les Balears després de fer detencions il·legals a Europa.

A Espanya hi ha hagut diversos casos de periodisme exercint de quart poder. Als anys 90 van ser famosos diversos casos de corrupció i guerra bruta contra el terrorisme. El “cas GAL”, amb les filtracions de documents per part de “Diario 16″ inicialment i d'”El Mundo” després, va precipitar la caiguda del PSOE.

En un temps en què totes les veus es posen d’acord per dir que la professió està en crisi, l’aniversari del “Watergate” ens recorda que el periodisme, sigui des dels mitjans o des del vessant ciutadà, continua tenint una funció.

[Article publicat al 324.cat el 16 de juny de 2012]

Tu diràs...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s